«Estem dominats gairebé tot el temps pels nostres pensaments i emocions»
❉
La meditació és l’espai per simplement ser, per experimentar només, sense interferència del cos o de la ment. És un estat natural, però hem oblidat com tenir-hi accés. La majoria de nosaltres estem dominats gairebé tot el temps pels nostres pensaments i emocions. Això ens porta a pensar que som aquests pensaments i sentiments. Els mètodes per meditar són tècniques o eines per crear un ambient intern que ens faciliti la desconnexió del cos-ment, per tal que un simplement sigui. Si bé, inicialment ajuda prendre un temps per practicar un mètode de meditació estructurat, hi ha diverses tècniques que es practiquen en el context de la vida quotidiana: A la feina, al lleure, sol o en companyia. Els mètodes són necessaris només fins que l’estat de meditació, de relaxació conscient, de consciència i d’estar centrat, forma part d’un, no com una experiència passatgera, sinó com una cosa tan intrínseca com, diguem-ne, respirar. La meditació no és un esforç mental ni una manera de controlar la ment. L’esforç i el control creen tensió i la tensió és l’antítesi de l’estat de meditació. A més, no cal controlar la ment, sinó només entendre-la i veure com funciona. El meditador no necessita domesticar la seva ment, ser més curós, sinó créixer més en consciència. Els beneficis de la meditació són múltiples. El més important és lhabilitat per relaxar-se i ser conscient sense cap esforç. Són eines útils simplement per a totes les persones!
Resum de l’article «La meditació, al tub d’assaig»:
«Des dels anys setanta del segle XX s’han fet més de 500 investigacions sobre els efectes fisiològics, psicològics i sociològics d’aquesta pràctica introspectiva, segons la revisió de la literatura científica que ha fet Mónica Rodríguez Zafra, professora de Psicobiologia a la Universitat d’Educació a Distància. “Durant la meditació es produeix un patró fisiològic que es caracteritza per un estat d’alerta relaxada: mentre es produeix un estat de relaxació del sistema nerviós perifèric, també es produeix un estat d’activació del sistema nerviós central”, diu Rodríguez Zafra.
Com que els efectes estan mediatitzats pel sistema nerviós central, l’entrenament i la pràctica continuada en aquesta tècnica, afegeix la investigadora, produeix canvis en la manera com el sistema nerviós respon als estímuls externs ia la pèrdua de la seva homeòstasi interna. «Es produeix una millora en la capacitat de resposta de l?organisme i una facilitat més gran per recuperar l?equilibri homeostàtic, que s?altera en resposta a situacions o estímuls estressants».
Podem desenvolupar el cervell practicant la meditació? Diversos monjos tibetans amb fins a 50.000 hores d’experiència en introspecció i un grup de principiants es van prestar l’any 2005 a un curiós experiment. El neuròleg Richard Davidson, de la Universitat de Wisconsin (Estats Units), va comparar l?activitat cerebral dels participants mentre meditaven. Mitjançant tècniques de neuroimatge van demostrar que els monjos presentaven una gran activitat en una zona del cervell situada darrere del costat esquerre del front, a l’escorça prefrontal esquerra.
El resultat, publicat a la revista Proceedings National Academy of Sciences, mostra diferències importants. Els mesuraments van registrar una altíssima amplitud d’ones gamma al cervell dels monjos perquè durant la meditació aconseguien sincronitzar un nombre de neurones molt elevat. Es creu que les ones gamma expressen l’activitat neuronal que entrellaça circuits cerebrals distants entre si i, per tant, reflecteixen una activitat mental superior. Davidson afirma: «L’entrenament mental pot portar el cervell a un nivell molt elevat de consciència». Altres científics aventuren que la pràctica del ioga i la meditació podrien minorar el dolor. El japonès Ryusuke Kakigi, de l’Institut Nacional per a Ciències Fisiològiques a Okazaki (Japó), ha comparat l’activitat cerebral d’un mestre de ioga mentre feia la introspecció. Va ser sotmès al costat d’altres 60 persones a una estimulació dolorosa per làser. Només el mestre no va sentir el dolor. «Creiem que l’entrenament en les tècniques de la meditació va causar un canvi psicològic extrem», diuen els investigadors» («El País»)
Una desena de frases per reflexionar:
«Quan busquem és que acostumem a rebutjar el que tenim».
«La meditació ajuda a recuperar la infantesa perduda. Si tot el que visc i veig no em sorprèn és perquè, mentre emergeix, o fins i tot abans que ho faci, ho he sotmès a un prejudici o esquema mental».
«Meditar no és difícil. El més difícil és voler meditar».
«L’ésser estimat no hi és perquè un no es perdi, sinó per perdre’s junts».
«Ens passem la vida manipulant coses i persones perquè ens complaguin».
«M’agrada o no m’agrada: és així com solem dividir el món, exactament com ho faria un nen.
Aquesta classificació no només resulta egocèntrica sinó radicalment empobridora i, en darrer terme, injusta» (…) semblant estil de vida fa de la vida una mica esgotador».
«Mentre l’home tingui preguntes per fer-se, encara té salvació».
«Més d’un 80% de la nostra activitat mental és totalment irrellevant i prescindible, més encara, contraproduent (…) Pensem molt la vida però la vivim poc».
«Els problemes ens agraden perquè ens fan la impressió que gràcies a ells podrem ser. El veritable problema són els nostres falsos problemes».