Entrevista de Munts Puig que realitzo Alberto Panizo per a la revista Benestar Natural
La Teràpia Craneosacral és suau i alhora profunda, i és aplicable tant a adults com a nens i fins i tot a nadons. La teràpia no només es tracten els traumes físics sinó els estats emocionals, ja siguin d’estrès, excitació, repressió…, que es reflectiran en patrons i postures característiques tant físics com emocionals. Quan s’alliberen les tensions, també s’allibera l’energia que abans s’utilitzava per mantenir la contracció. El mètode aplica diverses manipulacions o tècniques, científicament desenvolupades al llarg dels anys, que utilitzen els ossos del crani, del coll, de les vèrtebres, de la base de la columna i del teixit tou de tot el cos com a via per avaluar, alliberar i equilibrar el cos. El primer a descobrir i desenvolupar aquesta teràpia a finals del segle passat, va ser el Dr. W. Sutherland, deixeble del pare de l’osteopatia, el doctor Taylor Still (1828-1917).
1.- Quines són les patologies que es tracten amb més èxit mitjançant la Teràpia Craneosacral?
La Teràpia Craneosacral s’aplica amb èxit en diferents i variats casos, entre els quals destacaria: mals de cap i migranyes, mals d’esquena, tensió muscular, problemes articulars i estructurals, problemes d’oïda, vista o boca, problemes digestius (com l’acidesa d’estómac i de restrenyiment), seqüeles d’accidents, tensió ocular, millora en alguns tipus de depressions, estrès, ansietat, cansament crònic, manca de concentració, problemes emocionals, tractament en relació amb la boca (de la síndrome de l’ATM, i bruxisme…), reequilibri psicosomàtic, etc…
També és molt, molt recomanable per a nadons i nens en còlics, al·lèrgies, otitis, hiperactivitat i traumes infantils.
I recordar que la Teràpia Craneosacral no substitueix ni interfereix amb el tractament mèdic ni psicològic sinó que és un mètode complementari.
2.- Cal tenir alguna disfunció per rebre una sessió de Teràpia Craneosacral?
No. La Teràpia Craneosacral està també molt relacionada amb el benestar. Ens ajudarà a calmar i relaxar els músculs, vitalitzar els òrgans, millorar la circulació de la sang i potenciar des de dins la bellesa de la persona. Ens va ajudar a relaxar-nos activant la branca para-simpàtica del sistema nerviós autònom; normalització del “BRAC” (cicle bàsic d’activitat i descans). I experimentarem sensacions “ideals” com la lleugeresa, el confort i el plaer, i també qualitats del moviment com la fluïdesa, la facilitat, la llibertat, i la precisió
3.- Quines tècniques es fan servir per escoltar el cos i treballar-lo?
Es treballen amb diferents tècniques. Aquestes, realitzades en una llitera i vestit, van des del treball en punts fisiològics i energètics importants del cos (complex sacre coccígi, plexe-solar, cavitat toràcica, coll), fins a suaus manipulacions amb els ossos del cap i la mandíbula. També fem servir estiraments i pressions sostingudes, posicionaments i tècniques de descargolament que ajudaran el cos a alliberar, i algunes tècniques directes de descompressió.
També fem servir tècniques passives de gran importància, com els “punts de quietud” (still point), que tenen un efecte meditatiu, relaxant i activador de les forces d’autocuració de l’organisme. Al meu DVD “Teràpia Craneosacral” (editorial Mandala) he mostrat algunes tècniques bàsiques de la teràpia.
4.- A la teràpia es busca la descongestió de cops forts tant físics com emocionals de l’organisme, per tant és cert que un trauma emocional pot provocar els mateixos danys que un físic al nostre cos?
Sí, un trauma emocional que la ment i les emocions no ha pogut assimilar deixarà en la persona seqüeles tan importants com pot deixar un trauma físic al cos.
El cos porta el compte, fins i tot d’allò que creiem que només registra la ment. Els successos traumàtics que ni tan sols podem recordar hi són, al cos, i el seu impacte es manifesta a través de gestos congelats, tics, pors irracionals, poca energia vital, depressió, vergonya, ansietat o angoixa. El cos porta el compte fins d’allò que inconscientment, per evitar-nos un patiment més gran, hem esborrat de la memòria.
En els nostres cursos de formació, en els dos últims nivells s’aprèn el mètode d’Alliberament Somato Emocional Panizo, complementa el mètode Craneosacral.
I com ens afecta l’estrès diari?
Els requeriments i els reptes que avui dia tenim els humans són immensos i diferents de fa pocs anys. S’ha trencat l’equilibri i hem tornat més mentals i menys físics. I això afecta i afectarà cada cop més en els propers anys el nostre sistema nerviós. L’equilibri natural entre les dues branques del sistema nerviós autònom, simpàtic i parasimpàtic (acció i freno) es desequilibren.La teoria polivagal subratlla que el sistema nerviós té més d‟una estratègia defensiva, i que la decisió d‟utilitzar l‟estratègia defensiva activa de lluita/fugida o la del bloqueig i la immobilització no és voluntària.
És un fet comprovat pels diferents estudis que l’estrès pot ser detonant o agreujant de diferents patologies. Ho podem considerar una plaga del nostre temps i que afectarà un nombre més gran de persones.Amb la Teràpia Craneosacral i l’Alliberament Somato Emocional treballem d’una manera holística amb l’estrès.
5.- Què és “l’Alè Vital” i com aconseguirem fer-lo servir per aconseguir el nostre benestar?
El doctor osteòpata americà Wiliam Sutherland (1873-1954) va descobrir, a principis de 1900, que els ossos del cap tenien certa mobilitat, basat en la idea que els ossos del crani no estan soldats sòlidament sinó que hi ha un micromoviment o flexibilitat a través de les sutures. Durant els 50 anys següents va dedicar la seva vida i treball clínic a demostrar i trobar les implicacions que aquesta mobilitat tenia per al cos humà. En els darrers anys de la seva vida va començar a exposar les seves teories més avançades. Va presentar el concepte d’“alè vital” (breath of life) com la força en el sistema humà que expressa un principi inherent d’ordre i curació.
Es pot percebre com una subtil mobilitat o marea, a tot el cos, formant el que l’osteopatia anomena el “mecanisme respiratori primari”. Va desenvolupar un sistema d’examen i tractament de tot el cos i va aconseguir molt bons resultats. Posteriorment una línia important de terapeutes al segle passat van desenvolupar científicament aquestes idees. Al meu llibre d’abordatge integral de la salut he desenvolupat aquest tema (Llibre: “Abordatge Integral de la salut en Fisioteràpia”. Autors: Alberto Panizo, Andrzej Pilat i altres. Editorial: Escola Universitària de Fisioteràpia ONCE.)
6.-La Teràpia Craneosacral dóna més importància a la fàscia que al múscul. Què és la fàscia?
La fàscia, o teixit connectiu tou, és el teixit més abundant del cos humà, el qual està enganxat als ossos que conformen el sistema craneosacral i que s’estén per tot el cos embolicant i protegint cada estructura, des de la cèl·lula fins a l’òrgan. Quan la fàscia es distorsiona, afecta el sistema i, viceversa, la disfunció del sistema té una gran repercussió en la fàscia. De vegades no sabem quin és el conflicte, però sabem on està localitzat al cos i això és un principi molt important per solucionar-ho.
7.- La Teràpia Craneosacral és de caràcter holístic pel que té en compte la visió de l’ésser humà com un tot. Aleshores, treballa també la nostra part emocional?
Sí, i és molt important. Ja és un fet acceptat, fins i tot per la medicina ortodoxa, la relació entre el cos i la ment. Fins i tot diria jo la relació íntima entre cos, ment, emocions i esperit. Al camp de la psiconeuroimmunologia s’han descobert les connexions entre els estats psicològics negatius i la seva influència en la resposta immunològica.Al nostre cos es pot llegir el nostre estat mental i emocional.Els nostres estats emocionals, ja siguin d’estrès, excitació, repressió…, es reflectiran en patrons i postures musculars característiques. Fins i tot els traumes físics i emocionals del passat estan reflectits als nostres teixits, el que anomenem “nusos d’energia”.
8.- Tots tenim aquesta capacitat d’autocuració o els recursos van en funció de la nostra edat, estat físic i mental, predisposició a la curació, etc.?
La teràpia és respectuosa i no intrusiva, i funcionarà millor si prenem responsabilitat de la nostra sanació. D’altra banda, tots tenim la capacitat d’autocuració. Dins de les sessions de teràpia orientem la persona per fer canvis en el dia a dia, que siguin beneficiosos per al cos, la ment i les emocions.
9.- Els estudis de la Teràpia asseguren que experiències traumàtiques a l’úter o durant els primers anys de vida, influeixen de manera determinant en el nostre desenvolupament físic i mental al llarg de tota la nostra vida, per això és necessari practicar la teràpia a nadons?
Sí, i és molt important. La Teràpia Craneosacral a causa de la suavitat de les manipulacions i les característiques d’estimulació dels propis recursos de salut de l’organisme és molt adequada per al tractament de nens i nenes des del naixement. Diferents «contratemps» en el naixement poden fer que un part no sigui tan natural com senzill que es desitjaria: ús de fòrceps o ventosa per a l’extracció del nadó, volta de cordó al voltant del coll del nadó, presentació del nadó en una posició diferent de la normal (de natges, amb un braç, etc.), part per cessar problemes psicològics de la mare, etc.
A vegades són nens que presenten asimetries en la forma del seu cap i/o en el moviment dels seus braços i cames, que triguen a succionar per menjar, que ploren excessivament, massa sensibles a qualsevol estímul, regurgitacions freqüents, que vomiten, amb restrenyiment i gasos, dificultats respiratòries, problemes d’estrabisme i o torticoli, escoliosi (desviació de la columna vertebral), amb desenvolupament lent o irregular, insomni… Altres vegades els símptomes apareixen quan el nen comença a anar a l’escola: hiperactivitat, síndrome de dificultat d’atenció, hiperactivitat, discapacitats d’aprenentatge, dislèxia…
En general direm que a qualsevol part el crani pateix compressió i és natural. I el sistema autocorrector del cos corregirà moltes tensions però quedarà un tant per cent de nadons que necessiten la correcció craneosacral.
10.- El terapeuta estableix una conversa amb el cos del pacient i desbloqueja els desequilibris perquè trobi la seva forma de benestar, i així qualsevol de nosaltres podria desenvolupar la capacitat d’escoltar el seu propi cos i autocurar-se?
En teoria sí, però de vegades necessitem lajuda exterior. Especialment per les agressions tant físiques com emocionals que rebem al cap de la nostra vida. No tractem bé el cos, treballem en feines que no ens agraden, estem en relacions que no ens causen benestar, no hem après a confiar en la nostra intuïció i saber què volem de la vida.
Munts Puig
Alberto Panizo
Osteòpata, terapeuta craneosacral i escriptor. Autor entre altres del DVD “Teràpia Craneosacral” (editorial Mandala-2006) i coautor del llibre: «Abordatge Integral de la salut» (Editorial: Escola Universitària de Fisioteràpia ONCE. ISBN 978-84-484-0196-2).