Les teràpies somàtiques, com la Teràpia Craneosacral i Alliberament Somato-Emocional que emfatitzen el toc profund i conscient, són en general força efectives en descobrir material traumàtic i usem eines i mètodes segurs i efectius per al seu alliberament.
Avui dia ja és un fet acceptat la relació que hi ha entre el cos i la ment. Fins i tot diria jo la relació íntima entre cos, ment, emocions i esperit. En el camp de la psiconeuroimmunologia s’han descobert les connexions entre els estats psicològics negatius i la seva influència en la resposta immunològica. Al cos es pot llegir el nostre estat mental i emocional. L’estrès, l’excitació, la repressió… , es reflectiran en patrons i postures musculars característiques. Fins i tot els traumes físics i emocionals del passat estan reflectits als nostres teixits, el que anomenem “nusos d’energia” (concepte desenvolupat per la Teràpia Craneosacral americana).
El cos porta el compte, fins i tot d’allò que creiem que només la ment enregistra. més gran, hem esborrat de la memòria.
Cos i ment semblen dues coses separades i ben diferents, però res més lluny de la realitat. És clar que el cervell controla els nostres òrgans, però també «els ha d’escoltar, i el cos sencer, per ser capaç d’elaborar la resposta neuronal.
«Estem parlant de què podem fer per tenir una millor salut física i mental», assegura la neurocientífica Natzaret Castellanos. «El cos sap allò del que la ment encara no s’ha adonat, somatitza el que està preparant el cervell. Si no sé reconèixer-ho, aquesta emoció sortirà quan i com surti, no tindré possibilitat de canviar el rumb del que s’està gestant, però si sóc conscient de com està la meva postura si podré corregir el que sento; l’important és adonar-se’n. Com més consciència corporal tinguem, millor sabrem distingir una emoció d’una altra i si som conscients de les reaccions del nostre cos podrem avançar-nos al que sentirem».
Des del meu punt de vista, necessitem aprendre a cooperar amb el sistema del client, el programa personal i la necessitat vital de retornar a la Salut. El doctor W. Sutherland (1873-1954), el pare de la teràpia Craneosacral, va establir principis del tractament per treballar amb el sistema. La seva aproximació pot ser resumida en les pròpies paraules: “Ser conscient de l’equilibri profund i permetre a la funció fisiològica interna del cos perquè manifesti la seva inequívoca potència, abans que aplicar forces cegues des de fora”.