La resiliència i una història japonesa

Una història
“Quan els japonesos reparen objectes trencats, enalteixen la zona danyada emplenant les esquerdes amb or. Ells creuen que quan alguna cosa ha patit un mal i té una història, es torna més bonic.”
L’art tradicional japonès de la reparació de la ceràmica trencada amb un adhesiu fort, ruixat, després, amb pols d’or, es diu Kintsugi.
El resultat és que la ceràmica no només queda reparada sinó que encara és més forta que l’original. En lloc de tractar d’amagar els defectes i esquerdes, aquests s’accentuen i celebren, ja que ara han esdevingut la part més forta de la peça.
Kintsukuroi és el terme japonès que designa l’art de reparar amb laca d’or o plata, entenent que l’objecte és més bonic per haver estat trencat.
Portem aquesta imatge al terreny del que és humà, al món del contacte amb els éssers que estimem i que, de vegades, fan mal o ens fan mal.
Com n’és d’important l’esmenar!
Quant, també, entendre que els vincles ferits i el nostre cor malmès, poden reparar-se amb els fils daurats de l’amor, i tornar-se més forts. La idea és que quan alguna cosa valuosa es fa fallida, una gran estratègia a seguir és no amagar la seva fragilitat ni la seva imperfecció, i reparar-ho amb alguna cosa que faci les vegades d’or: fortalesa, servei, virtut…
La prova de la imperfecció i la fragilitat, però també de la resiliència —la capacitat de recuperar-se— són dignes de portar-se enlaire”.

Resiliència i craneosacral

La resiliència és la capacitat d’afrontar l’adversitat sortint enfortit. Es pot descriure com la capacitat de recuperar-se de l?adversitat, de la crisi. És una paraula que ve de la física i que descriu la propietat de la matèria de retornar a la forma o posició original després de deformar-se. És una qualitat d’elasticitat, tonicitat, flexibilitat, motilitat.

Les persones més resilients, com ha demostrat la neurociència, tenen més equilibri emocional davant les situacions d’estrès i suporten millor la pressió. Podríem dir que és una qualitat de força interior, i una habilitat per suportar dificultats.

La resiliència és el convenciment que té un individu o equip a superar els obstacles de manera reeixida sense pensar en la derrota tot i que els resultats estiguin en contra, al final sorgeix un comportament exemplar a destacar en situacions d’incertesa amb resultats altament positius.

Aquesta capacitat de resistència es prova en situacions de fort i prolongat estrès, com ara el degut a la pèrdua inesperada d’un ésser estimat, al maltractament o abús psíquic o físic, a prolongades malalties temporals, a l’abandonament afectiu, al fracàs, a les catàstrofes naturals ia les pobreses extremes.

Es parla de nens amb una enorme capacitat de resiliència al maltractament, en contraposició amb aquells que posteriorment presenten enormes problemes d’adaptació a diverses activitats de la seva vida (escola, establiment de relacions socials consistents, entorn familiar, etc.), podent manifestar retraïment excessiu o una gran agressivitat, que en qualsevol cas els porta a ser molt vulnerables davant dels altres i de projectar els seus sentiments.

Es podria dir que la resiliència és la fermesa més enllà de la resistència. És la capacitat de sobreposar-se a un estímul advers. L’ésser resilient no és extraordinari: aquesta capacitat està en tota persona. La tasca és desenvolupar aquesta capacitat amb actitud i fermesa i dependrà dels recursos que tinguem i desenvolupem.

En una situació que és conflictiva ens hem de preguntar el següent:

1. Tenim recursos disponibles en aquell moment.
2. Podem activar i mobilitzar aquests recursos.
3. Com a terapeutes hem d’ajudar a fer que el client es faci conscient dels recursos que té i com mobilitzar-los. I la meva experiència en consulta és que tots tenim recursos, encara que no els utilitzem.

Veinticuatro fortalezas que hace referencia a un caracter resilente

1. Curiositat, interès pel món. Tenir interès pel que passa al món, trobar temes fascinants, explorar i descobrir noves coses.
2. Amor pel coneixement i l’aprenentatge Arribar a dominar noves matèries i coneixements, tendència contínua a adquirir nous aprenentatges.
3. Judici, pensament crític, mentalitat oberta. Pensar sobre les coses i examinar-ne tots els significats i matisos. No treure’n conclusions a l’atzar, sinó després d’avaluar cada possibilitat. Estar disposat a canviar les idees pròpies en base a l’evidència.
4. Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica. Pensar en nous i productius camins i maneres de fer les coses.
5. Ser capaç de donar consells savis i adequats als altres, trobant camins no només per comprendre el món sinó per ajudar a comprendre’l als altres.
6. Valentia. No deixar-se intimidar davant de l’amenaça, el canvi, la dificultat o el dolor. Ser capaç d’actuar segons les pròpies conviccions encara que això suposi ser criticat.
7. Perseverança i diligència. Acabar allò que un comença. Persistir en una activitat encara que hi hagi obstacles. Obtenir satisfacció per les tasques empreses i que aconsegueixen finalitzar-se amb èxit.
8. Integritat, honestedat, autenticitat. Anar sempre amb la veritat per endavant, no ser pretensiós i assumir la responsabilitat dels propis sentiments i accions empreses.
9. Vitalitat i passió per les coses. Afrontar la vida amb entusiasme i energia. Fer les coses amb convicció i donant-ho tot d’un mateix. Viure la vida com una aventura apassionant, sentint-se viu i actiu.
10. Amor, aferrament, capacitat d’estimar i ser estimat. Tenir relacions importants i valuoses amb altres persones, en particular amb aquelles en què l’afecte i la cura són mutus. Sentir-se a prop i aferrat a altres persones.
11. Simpatia, amabilitat, generositat. Fer favors i bones accions per als altres, ajudar i cuidar altres persones.
12. Intel·ligència emocional, personal i social. Tenir empatia. Ser conscient de les emocions i els sentiments tant d’un mateix com dels altres, saber com comportar-se en les diferents situacions socials, saber quines coses són importants per a altres persones.
13. Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip. Treballar bé dins d’un equip o grup de persones, ser fidel al grup i sentir-se’n part.
14. Sentit de la justícia, equitat. Tractar totes les persones com a iguals d’acord amb les nocions d’equitat i justícia. Donar a tothom les mateixes oportunitats.
15. Animar el grup del qual un és membre per fer coses, així com reforçar les relacions entre les persones del grup. Organitzar activitats grupals i dur-les a bon terme.
16. Capacitat de perdonar, misericòrdia.Capacitat de perdonar aquelles persones que han actuat malament, donant-los una segona oportunitat, no sent venjatiu ni rancorós.
17. Modèstia, humilitat. Deixar que siguin els altres els que parlin d’un mateix, no cercar ser el centre d’atenció i no creure’s més especial que els altres.
18. Prudència, discreció, cautela. Ser cautelós a l’hora de prendre decisions, no assumint riscos innecessaris ni dient o fent res del que després hom es pugui penedir.
19. Autocontrol, autoregulació. Tenir capacitat per regular els propis sentiments i accions. Tenir disciplina i control sobre els impulsos i les emocions.
20. Apreciació de la bellesa i l’excel·lència, capacitat de sorpresa.Saber apreciar la bellesa de les coses, del dia a dia, o interessar-se per aspectes de la vida com la natura, l’art, la ciència…
21. Ser conscient i agrair les coses bones que li passen a un. Saber donar les gràcies.
22. Esperança, optimisme, projecció cap al futur. Esperar el millor per al futur i treballar per aconseguir-ho. Creure que un bon futur és una cosa que està a les nostres mans aconseguir.
23. Sentit de l’humor.Gaudir del riure i les bromes, somriure amb freqüència, veure el costat positiu de la vida.
24. Espiritualitat, fe, sentit religiós.Pensar que hi ha un propòsit o un significat universal en les coses que passen al món i en la pròpia existència. Creure que hi ha alguna cosa superior que dóna forma a la nostra conducta i ens protegeix.